Cronica 5en Cursa Argelaguer Slot

Cel.lebrada ahir vespre la quarta prova del campionat d’Argelaguer de Slot, novament vam comptar amb 10 pilots, la qual cosa va donar a la prova la puntuabilitat máxima.

Vam tenir l’absència destacada dels dos pilots de Granollers, en Jordi Campà, segon classificat del campionat i en Josep Orteu, però el seu lloc el van ocupar altres dos cracks del Slot, en aquest cas vinguts expressament del club Banyoles Slot, en Moisès Mas i en David Pi, ambdós plurivictoriosos tant en el campionat local de Banyoles com en el Resisgirona i en altres curses de totes les categories, i per tant, la seva presència era del tot benvinguda i hi havia ganes de veure’ls competir sobre aquest circuit, força diferent al de Banyoles i amb un estil de conducció força més frenètic, però amb 15 minuts d’entrenament en van fer prou per adaptar-se al circuit d’Argelaguer i marcar temps de referència.

Els equips de neteja del circuit novament havien treballat de valent per deixar-ho tot a punt, i a fe que es va notar, ja que l’adherència de la pista era máxima des del primer moment, això va fer que tots els pilots féssin els seus rècords de volta rápida a tots els carrils, i que per primera vegada veiéssim temps per sota els 10 segons al circuit, fins a 3 pilots (Moisès Mas, Quico Pazo i David Pi) van trencar aquesta xifra que fins ara havia estat inabastable.

A més, la pitjor volta rápida va ser de 11,3 segons, només 1 i mig per sobre de la millor, és la diferencia més petita que hi ha hagut a cap cursa, i dóna una idea de la progressió de tots els pilots en el que portem de campionat.

A la tanda classificatòria, en Moisès Mas ja va deixar clar que no venia només a jugar, si no que anava a per la victoria i va fer una tanda perfecte amb el seu Lancia LC2/85, amb una tanda inicial de 22 voltes, seguida de dues de 23 i acabant amb una de 24, trencant també una altra barrera, la de les 90 voltes en tandes de 4 minuts, i arribant fins a les 92,25 v. Amb aquest impresionant resultat, no només passava directament a la final, si no que es convertia clarament en el favorit, doncs el segon classificat, en Josep Mª Corbalán, que estrenava els seus primers 5 grams de plom al xassis, es quedava a 4 voltes justes, una de diferencia per carril, era una diferencia realment aplastant entre el Lancia del banyolí i l’habitual Toyota del pilot local.

Tercer, a molt poc d’en Josep Mª, era en David Pi, amb 87,95 voltes, però el de Tortellà mostrava la seva decepció al final de la tanda, culpant a una mala elecció de cotxe el seu resultat. El seu Porsche 962 C amb la decoració Rothmans potser no era el millor cotxe de la cursa, però segurament sí que era el més espectacular, i a tots ens va deixar bocabadats veure un dels models més mítics de la història del motor sobre el nostre circuit,  en alguna mànega van arribar a coincidir el Porsche Rothmans, amb un Lancia LC2 Martini i un Sauber Mercedes Kouros, realment un luxe per a la vista.

En Quico Pazo, també amb un Lancia LC2/85 molt fiable, com ja ho havia demostrat entrant a la final en la cursa anterior, i marcant la volta rápida, era aquesta vegada quart, dos trams per davant del líder del campionat, un Xevi Baca, que, llastat amb els 20 grams màxims que permet el reglamant, realment se’n vèia una per fer anar a bon ritme el seu Nissan, i es movia en temps entre 7 i 8 dècimes per sobre dels millors, per tant podem calcular que cada 5 grams de pes costen més o menys unes dues dècimes per volta.

Amb aquest hándicap, estaba clar que seria un dia difícil, però malgrat tot, la competitivitat del de Montagut està fora de tot dubte, i lluitava a tots els carrils per obtener el màxim rendiment posible del seu cotxe.

En Javi no tenia un dia massa afortunat, i, malgrat no portar pes, el Porsche 962  Winns no passava de la cinqueña plaça, just per davant del Toyota Minolat d’en Francesc Subirós, i el Sauber de l’Oriol Terés, ambdós separats per una volta i poc, en la que semblava una de les lluites més aferrissades de la vetllada.

Els dos Juniors tancàven la classificació, amb l’Erik Garrigós (Lancia Martini) un xic per davant de’n Roger Terés (Porsche 962 Imsa), treient avantatge dels tres campionats d’experiència que ja porta a sobre, de tota manera ambdós progressen a cada cursa i poc a poc van retallant diferències amb els seniors.

El quadrant de semifinals emparellava a la primera en Josep Mª amb en Xevi Baca, en Javi i l’Erik. Des de la volta inicial el de Toyota es posava al capdevant, però en Xevi, malgrat els 20 grams de llast, es mantenia a la mateixa volta. En Javi, en canvi, no sortia massa bé pel carril 1 i a mitja cursa cedia ja una volta als dos primers. A falta d’una mànega en Josep Mª, acabant per la pista 1 intentava no fer cap errada, i mantenir la diferència amb en Xevi, i finalment s’imposava amb un total de 90,45 voltes, dues més que a la classificatòria, i en Xevi, fent un esforç final per intentar optar a la plaça de millor segon, en sumava 89,40, millorant també en dues el resultat de la classificatòria. En Javi no tenia un dia massa reeixit, i fèia exactament les mateixes voltes que a la classificatòria, 86,90, i quart era l’Erik, amb un total de 77,95 però amb uns temps per volta molt bons, destacant el 10,42 que marcava a la pista 3.

A la segona semifinal la lluita era aferrissada ja des de la primera mànega, entre en Quicu Pazo i en David Pi. Ambdós marcàven un 23 de bones a primeres, deixant a més de dues voltes l’Oriol Terés i en Francesc Subirós i a més de 5 en Roger Terés, per tant, ja quedava clar que la lluita per la final quedava entre ells dos. A la segona mànega, tots dos en sumàven 22 més, i arribàven a mitja cursa, separats només per 0,8 segons. A la tercera, en Quico aprofitava el carril 2 i en sumava 23, destacant-se lleugerament, però a la darrera mànega, es canviàven els papers i era en David qui en fèia també 23 per apropar-se al Lancia, no obstant, li faltava temps i finalment en Quico s’imposava amb 90,60, el millor parcial de els dues semifinals, i en David s’emportava el bitllet per a la final com a millor segon, amb 90,40 voltes.

Apassionant també va ser la lluita entre el tercer i quart, entre el Sauber Mercedes de l’Oriol i el Toyota de’n Francesc, molt igualts durant tota la cursa, però amb l’Oriol per davant, aprofitant que sortia per la 2, mentre en Francesc ho fèia per la 1. Després de la tercera mànega, l’Oriol portava una volta justa d’avantatge, i semblava que seria suficient, però un discret final per la 4 combinat amb una magnífica darrera mànega de’n Francesc per la 2, fèia que ambdós empatéssin al final amb idèntic resultat de 82,90 voltes i per tant els dos sumàven els 10 punts de la setena plaça de la cursa.

En Roger també millorava el seu parcial de la classificatòria, però els seus 74,40 no éren suficients per arribar a les 77,95 que havia sumat l’Erik a la primera semifinal, i tancava la classificació general, però també fèia voltes molt bones, destacant els 10,799 de la pista 3.

Arribàvem a la gran final amb els dos debutants del Banyoles Slot, junt amb en Quico, en la seva segona final consecutiva i en Josep Mª, l’únic que ha estat a totes les finals, però que encara no ha guanyat cap cursa.

La tradició fins ara dèia que el guanyador de la classificatòria no podia guanyar la cursa, però des de la primera mànega en Moisès Mas deixava clar que era el dia de trencar amb aquesta malastrugança, i marcava un estratosfèric 23 per la pista 4, amb una volta ràpida increïble de 9,927.

En Josep Mª, sortint per la tres, i en David per la 1 i en Quico per la 2 no passàven de les 22, per tant calia que apretéssin de valent si volien optar a alguna cosa més que al segon lloc.

Així ho fèia el de Toyota, qui, malgrat anar per la pista 4, sumava un gran 23, amb una mànega perfecte, sense cap errada, mentre que en Quico, per la 1, es quedava amb 22, a gairebé una volta, però el gran cop d’efecte el donava el Porsche Rothmans d’en David, que començava a fallar a partir de la sisena volta i s’aturava totalment a la novena. Entrada urgent al boxes, per certificar que la cursa s’havia acabat pel de Tortellà, doncs havien saltat els dos cables de la guia. Decepció per en David en el seu debut al circuit d’Argelaguer, però estem segurs que tornarà per treure’s aquesta mala espina, en properes curses.

A la tercera i quarta mànegues pocs canvis, el Lancia de’n Moisès seguia a un nivell d’una altra galàxia, clavant un 23 a tots els carrils i marcant un nou rècord de volta ràpida per la pista 2, amb un 9,806 que fins fa quatre dies semblava impossible d’assoli, i s’imposava clarament amb 92,15 voltes.

En Quico apretava de valent a la tercera mànega i amb 23 voltes pel carril 3, aprofitava una lleugera baixada de rendiment de’n Josep Mª, que es quedava amb 22, i per tant arribàven a la darrera mànega empatats, havent de decidir les pistes 1 i 4.

A priori en Quico ho tenia una mica millor per la 4 que en Josep Mª per la 1, però aquest fèia una gran mànega, novament sense cap errada, i amb un parcial de 23,20 se n’anava a un total de 90,20, que li donàven la segona plaça, en detriment de’n Quico, que es quedava amb 22,20 per la quatre i per un total de 89,20, una volta justa darrera en Josep Mª.

En David tornava a pista a la tercera mànega amb un nou cotxe,simplement per rodar i acabar de conèixer el circuit per properes proves, però sorprenentment aquest segon cotxe tenia el mateix problema que el Porsche, i a la darrear mànega també es quedava sense cables, a la volta 16, per tant està clar que els mecànics del seu equip hauran de treballar de valent en aquest tema.

Bé, amb aquesta quarta cursa arribem a l’equador del campionat, encapçalat clarament per en Xevi Baca, amb un total de 102 punts, segon és en Josep Mª amb 82, però virtualment aquesta segona plaça és per en Jordi Campà, qui en suma 72, però descomptant ja el zero d’aquesta darrear cursa, mentre que en Josep Mª encara no n’ha descomptat cap. (recordem que al final del campionat se’n descompten dues).

La lluita per la quarta plaça treu espurnes entre en Javi Garrigós i en Quico Pazo, de moment en Javi en suma 64, però en Quico, amb la seva tercera plaça d’avui se li acosta a només 7 punts.

Queda pendent la prova d’abril que es va ajornar, i caldrà veure si trobem un forat per fer-la el Juliol, o si la deixem pel novembre o desembre, i per tant la propera seria la del setembre. Estigueu atents al whats-up.

	CLASSIFICACIO GENERAL	1 cursa	2 cursa	3 cursa	4 cursa	5 cursa	6 cursa	7 cursa	8 cursa	9 cursa	TOTAL
1	Xevi Baca	25	32	30	15						102
2	Josep Mª Corbalán	18	18	21	25						82
3	Jordi Campà	32	25	15	0						72
4	Javi Garrigós	21	21	10	12						64
5	Quicu Pazo	12	10	14	21						57
6	Josep Orteu	15	12	8	0						35
7	Oriol Terés	10	8	6	10						34
8	Moisès Mas	0	0	0	32						32
9	Francesc Subirós	8	7	4	10						29
10	Erik Garrigós	7	6	0	7						20
11	David Pi	0	0	0	18						18
12	Jordi Montoliu	0	15	0	0						15
13	Roger Teres	6	0	3	6						15
14											0
15											0